Pacte Infernal

Des de ben jovenets les diferències entre tots dos eren irreconciliables. Amb el temps les enveges, les rivalitats i els enfrontaments, els havien dut a un odi quasi animal. D’un temps ençà, en Joaquim havia entrat en el que es podia anomenar una mala ratxa. Mentre el Lluís havia anat aconseguint èxits cada cop més importants en tots els camps de la vida, ell havia iniciat una davallada sense fi. En tres mesos havia perdut la feina, l’havia deixat la dona i s’havia endinsat per camins cada cop més foscos. Però el que no podia suportar, el que li feia perdre el son, era la bona sort del seu amic, i aquesta tarda s’havia decidit a venjar-se’n. Tenia a les mans un llibre de màgia negra que havia adquirit en una llibreria del barri vell. Havia comprat tot el material necessari i es disposava a invocar el dimoni. Va fer el dibuix amb cera negra a terra, va encendre les cinc espelmes i va pronunciar les paraules màgiques.
En uns instants la bèstia es va materialitzar.
–Puc fer alguna cosa a canvi de la teva anima? –va dir el dimoni.
–Vull que facis mal al Lluís, que el facis fracassar en tot, que se li acabi la bona sort!– va dir en Joaquim.
–Ho sento –va afegir la bèstia– fa tres mesos que treballo per a ell.