Jardineria

Faria riure si no fos pel que tenia d’angoixant la situació. Pensava en com havia començat la seva afició per la jardineria. En els diners que havia invertit en aquell hivernacle i en les hores que hi havia dedicat. Pensava en com havia anat tractant les plantes cada vegada amb més cura, fent servir adobs cada cop millors, cada cop més naturals. Com parlava amb les plantes i li semblava que l’entenien, que fins i tot li contestaven, que l’esperaven cada matí quan entrava a regar-les, podar-les o adobar la terra. A poc a poc havia anat creant exemplars cada cop més sans, més forts, sobretot la planta enfiladissa, que havia arribat a ser el seu més gran orgull. Ara tot s’havia convertit en un malson.
Atrapat pels turmells, immobilitzat per la cintura, va notar com una branca flexible se li enrotllava al coll.