Wednesday, August 30, 2006

Un dia clar


S'havia de ser decidit. Va agafar de la mà el seu fill de 5 anys i va pujar a dalt de tot de l’Empire State. Feia un dia clar i sense gaire vent, un diumenge assolellat del mes de maig. Va sortir al terrat, va agafar el nen i el va llançar per damunt de la barana. Després es va abocar a veure que feia. El nen va caure lliurement uns cent metres i després va fer un gir i va començar a volar cap amunt. Llavors ell va fer un crit d’alegria, es va treure el barret i es va llançar també al buit. Van volar durant tres o quatre minuts fent giravolts i volts rasants. S’agafaven i es deixaven anar, queien i tornaven volant cap amunt, sempre entre crits i rialles. Després van enfilar cap a casa. La Lois els esperava al balcó. Els havia preparat el seu plat preferit.

0 Comments:

Post a Comment

<< Home