L'Últim

L'últim home sobre la Terra estava assegut al sofà de casa seva. Ja feia dos anys que s’havia deixat de preguntar com era que ell va ser l’únic a sobreviure al virus. Segurament devia tenir un sistema immunitari excepcional, vés a saber. Després de la gran epidèmia, superats els primers dies de confusió i un cop es va acostumar a ser l’únic, la vida s’havia convertit en una rutina senzilla i sense gaires esforços. No feia gaire estona que, com cada matí, havia sortit a buscar queviures i els havia deixat damunt la taula. Ara descansava abans de posar-ho tot a lloc.
De sobte va sentir soroll a la cuina. Es va aixecar amb cautela: no se sentien gaires sorolls des que la ciutat havia quedat pràcticament deserta. Va treure el cap per la porta i va veure la seva dona atrafegada amb els plats de l’esmorzar.
–Em pensava que encara estaves dormint – va dir ell–. ¿Encara no s’han despertat les nenes?