Espectacle

Em vaig trobar de cop immers en un núvol de foscor. Caminava sense sentir el terra sota els meus peus, sense veure res davant meu, a les palpentes, i sense entreveure cap sortida. Durant uns minuts angoixants no era en aquest món, avançava en les tenebres. Tot d’un plegat vaig veure una claror al final. M’hi vaig anar acostant lentament, amb desconfiança. A poc a poc es van fer audibles les veus de la gent, com llunyanes i esmorteïdes. Llavors em vaig trobar un altre cop dins de la capsa armari.
El mag va obrir la porta i jo vaig tornar a veure la gent del públic, a sentir els aplaudiments, les rialles, les exclamacions de sorpresa.
Us ben asseguro que mai més m’oferiré de voluntari en un espectacle de màgia.