Ventafocs

Havien passat molts anys però de tant en tant, quan hi pensava, encara no se’n sabia avenir. Asseguda cómodament al palau, la reina se sorprenia un cop més de la sort que havia tingut de joveneta. Primer que els representants del que aleshores era príncep es capfiquessin a emprovar la sabata a totes les noies del regne sense excepció, fins i tot a una minyona com ella. Després que les germanastres no aconseguissin impedir que li emprovessin la sabata. Encara més: que la sabata fos justament de la seva talla. Però sobretot el més sorprenent, el que encara ara li feia dibuixar un somriure al recordar-ho, era que el príncep s’empassés el conte que es va empescar per explicar que era ella la que havia perdut la sabata a la festa.