Wednesday, August 30, 2006

Perdut


Va seure en un raconet a l’ombra. Un raconet com tants d’altres en els quals s’havia assegut a descansar en un moment o altre dels últims tres dies. Sabia que l’orientació no era el seu fort. No havia d’haver-se atrevit mai a entrar-hi tot sol. Tan sols havia caminat un quart d’hora quan va saber que ja estava perdut.
Al principi anava veient gent que passejava despreocupada, però ara ja feia hores, potser més d’un dia, que no veia ningú.
Li feia vergonya posar-se a cridar però sabia que tard o d’hora ho hauria de fer. Estava aterrit, tenia gana i set i les cames ja no l’obeïen. Va dormir una estoneta, es va despertar i va seguir endavant, donant tombs com un borratxo, recolzant-se a les parets de xiprers retallats, intentant trobar la sortida del maleït parc del laberint.

0 Comments:

Post a Comment

<< Home