La Partida

Estava segur que podia guanyar en dues o tres jugades. L’oponent tenia la dama desprotegida i havia perdut els dos alfils. No tindria cap dificultat a fer-li un escac fulminant. Realment davant seu no tenia un rival gaire hàbil encara que pensava molt bé els moviments i feia amplis somriures de tant en tant.
La partida era en un teatre i era agradable veure el públic que no es podia estar de fer comentaris malgrat que es pregava silenci. El jugador es va deixar matar una torre i va perdonar el cavall del seu oponent. Tampoc era qüestió d’acabar la partida gaire ràpidament. S’estava bé allà envoltat de gent i l’autòmat no tenia ganes de tornar tan aviat a la caixa de vidre darrere les cortines.