La Criatura

No es podia negar que el seu creador havia fet una bona feina. Caminava, es movia i vivia com els altres humans. Havia après a parlar i a pensar. Fins i tot, si no es fixaven gaire en el seu estrany aspecte, podia ser que l’acceptessin com un més en la societat. Però amb això no n’hi havia prou. Va encaminar-se decidit cap a casa del seu creador per demanar-li explicacions: Per què l’havia creat? Què s’esperava d’ell? Podria gaudir de l’amor? Podria algun dia tenir una companya? Per a què havia vingut al món? Milers de preguntes, d’exigències, se li acumulaven al cap. Va trucar fort a la porta, indignat i atemorit alhora. La porta es va obrir lentament i davant seu va aparèixer el somriure d’en Geppetto.