Vampirs

Esclar que li agradaven les pel·lícules de vampirs, es podia passar el dia sencer a casa mirant-ne una darrere l'altra. Les trobava fascinants. Sobretot les de de la Universal en blanc i negre amb en Bela Lugosi sempre tan elegant. Però era precisament això l'únic que el posava nerviós dels vampirs del cinema, aquesta elegància, aquells vestits tan ben posats, les corbates tan al seu lloc. Eren les 11 de la nit quan va apagar el DVD. Es va arreglar com va poder i va sortir al carrer a buscar la seva víctima diària. Va veure una noia solitària uns carrers més enllà. Abans de precipitar-se damunt seu encara va tornar a pensar en els elegants vampirs de cinema. Era absurd! Com podien anar tan arreglats si els vampirs no es veuen reflectits al mirall?